BLOC III: COLOR, ESCULTURA I CONCLUSIONS

EL COLOR

Segons el documental  “Colores, un universo por descifrar” vivim en un món ple de colors, pigments, colorants, pintures, tints, tonalitats, etc. Els colors ens desperten els sentits, ens sedueixen, ens tempten, ens ataquen i ens reconforten, és a dir, ens afecta als sentiments i a la nostra psicologia, en definitiva  ens provoca sensacions. La preferència dels colors ve determinada per les nostres tradicions.  El vermell simbolitza la terra, el blanc  a la calcària i el negre el carbó. Aquests són els primers colors que veiem.

-El color vermell és el més antic, representat en la mort, en les lluites, en els parts de la dona, en general és un color que recorre la historia de la humanitat.

-El blanc representa l’esperit, algunes religions l’utilitzen perquè representa la puresa espiritual. Avui dia el blanc representa la neteja.

-El negre és sinònim de mort però també representa el luxe.

La obscuritat i el blau representen el color de l’herba al clarejar (Japó). A Xina el blanc-vermell-negre-blau-groc representen els vestits tradicionals.

-El blau era un dels colors preferits, se associa amb el masculí i la llum blava inhibeix la melatonina. Mentre que el color rosa se associa amb el femení, és un color tranquil·litzant.

Cap pigment té una raó clara, sinó que poden alterar el nostre estat d’ànim. El color és una etiqueta, formen part del dia i la nit, defineixen qui som i quina és la nostra posició en el món, ens inspiren, etc.

És impressionant la quantitat de colors que hi ha al món, com ens afecten i d’on provenen. Aquest documental ens ajuda a reflexionar sobre els diferents punts de vista de la història dels colors i tot el que representen avui dia. En aquest viatge tan ple de colors podem observar com des de pintures rupestres on el colors procedien de la terra i la naturalesa fins als moviments i creacions artístiques actuals el color ha sigut un element rellevant en processos creatius el qual ha anat evolucionant amb el pas del temps amb la creació de colors nous.  Mitjançant la opinió de científics, historiadors, artistes i neuròlegs podem contemplar un gran repàs sobre com el colors ens aporten atraccions. Mai m’imaginaria un món sense color perquè tot seria molt avorrit, trist i sense ganes de viure. El color ha sigut des de sempre font de vida i energia, ens proporciona alegria i benestar a més de condicionar-nos el nostre estat d’ànim. A més a nivell cultural és un element diferenciador de totes les races existents al món.

 

Activitat I:

Extreure els colors

Objectius:

-Ser capaç d’extreure les diferents games de colors de la fotografia.

-Experimentar amb els diferents colors emprats d’apropar-nos al color original de la fotografia.

-Intentar ser fidels amb els colors de la fotografia.

Materials:

-Pinzells, aquarel·les, plat de plàstic o plàstics que ens ajudin a fer de paleta per barrejar colors, full format A3, llapis, goma i una fotografia.

Desenvolupament:

Un cop tenim la fotografia escollida la peguem a la part superior del full A3 i intentem buscar quants colors diferents de la mateixa gama n’hi ha distribuïts. Quant ja els tenim identificats dibuixem amb llapis a sota de la foto tants grups de quadres com colors s’han trobat de la mateixa gama amb el seu nom corresponent. Després, ens dediquem a experimentar amb les diferents barreges de colors per tal d’intentar aproximar-nos al color que nosaltres hem considerat que és un color diferent dels demés. Aleshores, del primer quadre de cada grup de quadres a l’últim el pintem de color més obscur al més clar, com si fos una escala cromàtica.

Conclusions:

Realment és molt difícil aconseguir la imitació perfecta o propera a un color. Per tant, és increïble i admirable aquells artistes que aconsegueixen extreure una obra semblant a una fotografia o a la realitat. I fins i tot els copistes que són capaços de tornar a reproduir-ho.  Gràcies a aquesta pràctica he pogut experimentar l’esforç que requereix pintar quan vols plasmar qualsevol cosa de la realitat i que no sigui inventat. És una tasca on es necessita un alt nivell de concentració i paciència. Personalment, havia colors que no sabia què fer perquè es semblessin a l’original, però també és cert que la imatge té algun aspecte on es veu difuminat i costa molt identificar quin és el color i fins i tot hi ha colors que s’assemblen moltíssim.

Imatge model

Gama de colors

Resultat final

ESCULTURA

A una de les magistrals vam veure un documental sobre Jaume Plensa, (artista plàstic, escultor i gravador) conegut per les seves grans escultures formades per lletres i números, per introduir el tema de l’escultura i el concepte “volum”. Plensa, posseeix una mirada particular d’observar l’art i la vida. L’art és una poesia,  impossible de manipular i el veu a través de l’emoció. Amb una de les seves obres pretén provocar un somriure i per això quan ja té l’obra col·locada al seu lloc només li agrada anar a veure a la gent més que l’obra perquè l’importa més les sensacions que intenta provocar a les persones que l’obra en si mateix. Aquesta obra és la Crown Fountain del Millenium Park de Chicago, es tracta de dos monòlits electrònics que al mateix temps són fonts d'aigua, projecten cares humanes de diferents ètnies i diferents cultures com una mostra de l'esperit global de les societats actuals; al mateix temps, l'aigua, com a element vital, que surt de la "boca" de la cara electrònica, representa que a través de la boca dones vida. Plensa ha aconseguit crear amb aquesta obra no solament un ambient on diverteixin els nens, sinó també que els espectadors adults es vegin reflectits en les cares que apareixen en la pantalla electrònica.

Crown Fountain del Millenium Park de Chicago dissenyat per Jaume Plensa

 De vegades l’artista sorprèn amb obres creades amb neu, llum, or fos, bronze, etc. Sovint mostra les obres en parella o trios on vol representar el diàleg entre ells i entre el públic. Es basa en poetes com Shakespeare, el seu favorit, perquè va saber crear un món de pensaments.

Personalment l’escultura no era un dels tipus d’ obres que més m’atreia però un cop coneixes l’art de Plensa, internacionalment molt conegut pel seu art, sembla curiós de quina manera vol transmetre una sèrie de sensacions en el públic. Només amb els diferents tipus de materials i la varietat de formes que li dona a les obres crea un ambient de pensament i emocions alhora, ja que utilitza molt l’alfabet mitjançant la poesia. M’ha sorprès la forma que tenen la majoria de les seves obres modernes, en forma de persona arraulida o caps de persones plens de lletra, on el que vol transmetre és que les seves obres formen part de les persones que hagin al seu voltant i del espai on estan ubicades. Realment és un art especial, on arriba a crear un sentiment d’integració i ambients adequats a la companyia, la tranquil·litat i la pau en funció de l’obra i l’espai que ocupa en el món. Art que convida al pensament. 

Bessons de lletres. Jaume Plensa

Activitat II:

Volum:

Escultura de fang:

Objectius:

-Conèixer les propietats del fang.

-Reproduir un model en tres dimensions.

-Intentar reproduir les formes i textures diferents del model.

-Aprendre a utilitzar les eines del fang.

Material: fang, objecte a imitar (aliment) i eines (en el meu cas escuradents) si es volen per modelar el fang.

Desenvolupament:

Un cop tenim tots el materials, ens disposem a agafar un tros de fang d’una mida una mica més gran que l’aliment per si s’ha de treure fang al modelar. Jo vaig triar com aliment la carxofa, aleshores comencem fent una bola primerament per tal d’amassar el fang bé. Després d’uns minuts, anem donant-li forma amb la mà i amb l’escuradents aconseguint la forma de les fulles, traient fang de baix a d’alt de forma gradual. D’aquesta manera intentem aproximar-nos al volum de l’aliment, creant graons d’una fulla a altra per tal d’imitar el model el més real possible. A mesura que anem modelant el fang, ens mullem els dits amb aigua per poder crear el màxim de detalls pel que fa a la textura i la forma. Finalment, quan creiem que ja està, el deixem que es sequi.

Conclusions:

Realment el procés de realitzar la carxofa ha sigut complicat ja que per poder donar-li volum he tingut que modelar fang traient-ne trossos per intentar reproduir al màxim possible el model. Aquest concepte em va costar molt perquè no arribava a entendre com havia de fer per anar traient el fang de baix cap a dalt, però amb ajuda de la professora, la qual em va fer un exemple, vaig acabar de comprovar com es feia per treure el fang. No és gens fàcil reproduir un model, requereix molta dedicació, paciència. A més, has de ser molt acurat amb tots els detalls i textures que comporta el model mitjançant el dits mullats que s’utilitzen al final de la reproducció per allisar la figura i donar-li el toc final. Un dels aspectes a tindre en compte és no passar-se d’estona per tocar el fang perquè sinó apareixen esquerdes i en perd propietats. 

Perspectiva lateral I amb model

Perspectiva lateral II amb model

Perspectiva lateral de més a prop amb model

Perspectiva de dalt amb model 

Perspectiva de darrere amb model

Perspectiva frontal amb model

Perspectiva frontal de més a prop

REGGIO EMILIA

El projecte de Reggio Emilia mostra clarament com l’objectiu d’aquesta metodologia que duen a terme és potenciar l’ambient d’investigació, aprenentatge i reflexió en els alumnes on hi predomini la comunicació amb tots els subjectes de la comunitat educativa, ja que allò que es vol és un ambient agradable  i emotiu on els alumnes es sentin còmodes en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

La mestra representa un paper de guia, escolta atentament als alumnes  i els deixa que ells prenguin decisions per si mateixos i siguin els protagonistes del seu aprenentatge. 

És la ignorància l’aspecte que els porta a reflexionar sobre noves idees i investigar sobre allò que els inquieta als alumnes.

Personalment, el mestre i l’ambient tots dos junts han d’ ésser  motivadors i creatius i a més han d’oferir l’oportunitat d’expressar als alumnes les seves inquietuds, interessos i dubtes.  A més, totes les estratègies que duen a terme fins a arribar a realitzar allò que es pretén  són enriquidores perquè els hi fa entendre i imaginar tot de manera més variada i rica.

Exemple de la metodologia Reggio Emilia

CONCLUSIONS

Des del meu punt de vista, l’art a l’escola és necessari i imprescindible perquè els nens puguin expressar-se i comunicar-se a través d’arts plàstiques de manera lliure. La plàstica és un dels elements claus per als nens al llarg del seu desenvolupament motriu, el qual els ajudarà a progressar constantment. Per altra banda, l’educació visual i plàstica plantea la rama emocional on entren en joc tres aspectes, la comunicació i la connexió de la ment del nen, els seus sentiments emocions i percepcions amb la resta del món que l’envolta i el seu desenvolupament emocional personal (sentiments de vergonya, atreviment, autocrítica, etc).

En primer lloc, el nen ha de ser lliure i una de les poques estratègies visuals i plàstiques més habituals amb la qual poden desconnectar i relaxar-se és el dibuix.

És una forma de pintar i expressar el que sents en aquell moment, el nen ha d’aprendre a ser fort, ha d’abandonar sentiments negatius com la vergonya o el “que pensaran els altres” o el això està mal o és lleig i no deixar-se influènciar pels demés perquè sinó l’estem tallant les ales, la seva creativitat. Un aspecte a tenir en compte ès que aprerenguin que la diferència és bella, i això, està en mans del mestre, ja que ha de saber orientar i ajudar fent-los sentir bé amb cada creació i potenciant a cadascun el seu ritme, treballant la imaginació i l’expressió. Altre dels aspectes a tindre en compte ès potenciar la interpretació i la comunicació perquè sàpiguen explicar que senten amb les seves obres.

Aquest any he aprés a treurem la por a dibuixar i a fer qualsevol obra plàstica a arribant a conectar amb el món a través del dibuix, la pintura i el fang. Encara que un dels aspectes a millorar en aquesta assignatura potser seria donar a conèixer l’art amb la natura ja que és una experiència única i especial aprofitant la quantitat de natura de la qual disposa la UAB. És per això, que com a futura mestra portaré als meus alumnes a dibuixar a l’aire lliure encara que sigui al pati o algun altre lloc sempre que em sigui permès. Però no espero que pintin, dibuixin i creen solament, sinó que siguin capaços d’interpretar la seva obra i puguin transmetre amb la seva pròpia idea visual allò que els suggereix, el meu objectiu és la sinceritat. Personalment, d’aquesta forma pot millorar el desenvolupament del procés d’ensenyaent-aprenentatge del nens fent-los ser individus crítics de la realitat.