EL COLOR
Segons el documental “Colores, un universo por descifrar” vivim en
un món ple de colors, pigments, colorants, pintures, tints, tonalitats, etc.
Els colors ens desperten els sentits, ens sedueixen, ens tempten, ens ataquen i
ens reconforten, és a dir, ens afecta als sentiments i a la nostra psicologia,
en definitiva ens provoca sensacions. La
preferència dels colors ve determinada per les nostres tradicions. El vermell simbolitza la terra, el blanc a la calcària i el negre el carbó. Aquests són
els primers colors que veiem.
-El color vermell és el més antic, representat en la
mort, en les lluites, en els parts de la dona, en general és un color que
recorre la historia de la humanitat.
-El blanc representa l’esperit, algunes religions
l’utilitzen perquè representa la puresa espiritual. Avui dia el blanc
representa la neteja.
-El negre és sinònim de mort però també representa el
luxe.
La obscuritat i el blau representen el color de l’herba
al clarejar (Japó). A Xina el blanc-vermell-negre-blau-groc representen els
vestits tradicionals.
-El blau era un dels colors preferits, se associa amb el
masculí i la llum blava inhibeix la melatonina. Mentre que el color rosa se associa
amb el femení, és un color tranquil·litzant.
.jpg)
Cap pigment té una raó clara, sinó que poden alterar el nostre estat d’ànim. El color és una etiqueta, formen part del dia i la nit, defineixen qui som i quina és la nostra posició en el món, ens inspiren, etc.
És impressionant la quantitat de colors que hi ha al món,
com ens afecten i d’on provenen. Aquest documental ens ajuda a reflexionar
sobre els diferents punts de vista de la història dels colors i tot el que
representen avui dia. En aquest viatge tan ple de colors podem observar com des
de pintures rupestres on el colors procedien de la terra i la naturalesa fins
als moviments i creacions artístiques actuals el color ha sigut un element
rellevant en processos creatius el qual ha anat evolucionant amb el pas del
temps amb la creació de colors nous. Mitjançant
la opinió de científics, historiadors, artistes i neuròlegs podem contemplar un
gran repàs sobre com el colors ens aporten atraccions. Mai m’imaginaria un món
sense color perquè tot seria molt avorrit, trist i sense ganes de viure. El
color ha sigut des de sempre font de vida i energia, ens proporciona alegria i
benestar a més de condicionar-nos el nostre estat d’ànim. A més a nivell
cultural és un element diferenciador de totes les races existents al món.

Activitat I:
Extreure els colors
Objectius:
-Ser capaç d’extreure les diferents games de colors de la
fotografia.
-Experimentar amb els diferents colors emprats
d’apropar-nos al color original de la fotografia.
-Intentar ser fidels amb els colors de la fotografia.
Materials:
-Pinzells, aquarel·les, plat de plàstic o plàstics que
ens ajudin a fer de paleta per barrejar colors, full format A3, llapis, goma i
una fotografia.
Desenvolupament:
Un cop tenim la fotografia escollida la peguem a la part
superior del full A3 i intentem buscar quants colors diferents de la mateixa
gama n’hi ha distribuïts. Quant ja els tenim identificats dibuixem amb llapis a
sota de la foto tants grups de quadres com colors s’han trobat de la mateixa
gama amb el seu nom corresponent. Després, ens dediquem a experimentar amb les
diferents barreges de colors per tal d’intentar aproximar-nos al color que
nosaltres hem considerat que és un color diferent dels demés. Aleshores, del
primer quadre de cada grup de quadres a l’últim el pintem de color més obscur al
més clar, com si fos una escala cromàtica.
Conclusions:
Realment és molt difícil aconseguir la imitació perfecta
o propera a un color. Per tant, és increïble i admirable aquells artistes que
aconsegueixen extreure una obra semblant a una fotografia o a la realitat. I
fins i tot els copistes que són capaços de tornar a reproduir-ho. Gràcies a aquesta pràctica he pogut
experimentar l’esforç que requereix pintar quan vols plasmar qualsevol cosa de
la realitat i que no sigui inventat. És una tasca on es necessita un alt nivell
de concentració i paciència. Personalment, havia colors que no sabia què fer
perquè es semblessin a l’original, però també és cert que la imatge té algun
aspecte on es veu difuminat i costa molt identificar quin és el color i fins i
tot hi ha colors que s’assemblen moltíssim.
![]() |
Imatge model |
![]() |
Gama de colors |
![]() |
Resultat final |
ESCULTURA
A una de les magistrals vam veure un documental sobre Jaume
Plensa, (artista plàstic, escultor i gravador) conegut per les seves grans
escultures formades per lletres i números, per introduir el tema de l’escultura
i el concepte “volum”. Plensa, posseeix una mirada particular d’observar l’art
i la vida. L’art és una poesia,
impossible de manipular i el veu a través de l’emoció. Amb una de les
seves obres pretén provocar un somriure i per això quan ja té l’obra col·locada
al seu lloc només li agrada anar a veure a la gent més que l’obra perquè
l’importa més les sensacions que intenta provocar a les persones que l’obra en
si mateix. Aquesta obra és la Crown Fountain del Millenium Park de Chicago, es
tracta de dos monòlits electrònics que al mateix temps són fonts d'aigua,
projecten cares humanes de diferents ètnies i diferents cultures com una mostra
de l'esperit global de les societats actuals; al mateix temps, l'aigua, com a
element vital, que surt de la "boca" de la cara electrònica, representa
que a través de la boca dones vida. Plensa ha aconseguit crear amb aquesta obra
no solament un ambient on diverteixin els nens, sinó també que els espectadors
adults es vegin reflectits en les cares que apareixen en la pantalla
electrònica.
![]() |
Crown Fountain del Millenium Park de Chicago dissenyat per Jaume Plensa |
De vegades l’artista sorprèn amb obres creades amb neu, llum, or
fos, bronze, etc. Sovint mostra les obres en parella o trios on vol representar
el diàleg entre ells i entre el públic. Es basa en poetes com Shakespeare, el
seu favorit, perquè va saber crear un món de pensaments.
Personalment l’escultura no era un dels tipus d’ obres
que més m’atreia però un cop coneixes l’art de Plensa, internacionalment molt
conegut pel seu art, sembla curiós de quina manera vol transmetre una sèrie de
sensacions en el públic. Només amb els diferents tipus de materials i la
varietat de formes que li dona a les obres crea un ambient de pensament i
emocions alhora, ja que utilitza molt l’alfabet mitjançant la poesia. M’ha
sorprès la forma que tenen la majoria de les seves obres modernes, en forma de
persona arraulida o caps de persones plens de lletra, on el que vol transmetre és
que les seves obres formen part de les persones que hagin al seu voltant i del
espai on estan ubicades. Realment és un art especial, on arriba a crear un
sentiment d’integració i ambients adequats a la companyia, la tranquil·litat i
la pau en funció de l’obra i l’espai que ocupa en el món. Art que convida al
pensament.
Bessons de lletres. Jaume Plensa |
Activitat II:
Volum:
Escultura de fang:
Objectius:
-Conèixer les propietats del fang.
-Reproduir un model en tres dimensions.
-Intentar reproduir les formes i textures diferents del
model.
-Aprendre a utilitzar les eines del fang.
Material: fang,
objecte a imitar (aliment) i eines (en el meu cas escuradents) si es volen per
modelar el fang.
Desenvolupament:
Un cop tenim tots el materials, ens disposem a agafar un
tros de fang d’una mida una mica més gran que l’aliment per si s’ha de treure
fang al modelar. Jo vaig triar com aliment la carxofa, aleshores comencem fent
una bola primerament per tal d’amassar el fang bé. Després d’uns minuts, anem
donant-li forma amb la mà i amb l’escuradents aconseguint la forma de les
fulles, traient fang de baix a d’alt de forma gradual. D’aquesta manera
intentem aproximar-nos al volum de l’aliment, creant graons d’una fulla a altra
per tal d’imitar el model el més real possible. A mesura que anem modelant el
fang, ens mullem els dits amb aigua per poder crear el màxim de detalls pel que
fa a la textura i la forma. Finalment, quan creiem que ja està, el deixem que
es sequi.
Conclusions:
Realment el procés de realitzar la carxofa ha sigut
complicat ja que per poder donar-li volum he tingut que modelar fang traient-ne
trossos per intentar reproduir al màxim possible el model. Aquest concepte em
va costar molt perquè no arribava a entendre com havia de fer per anar traient
el fang de baix cap a dalt, però amb ajuda de la professora, la qual em va fer
un exemple, vaig acabar de comprovar com es feia per treure el fang. No és gens
fàcil reproduir un model, requereix molta dedicació, paciència. A més, has de
ser molt acurat amb tots els detalls i textures que comporta el model
mitjançant el dits mullats que s’utilitzen al final de la reproducció per
allisar la figura i donar-li el toc final. Un dels aspectes a tindre en compte
és no passar-se d’estona per tocar el fang perquè sinó apareixen esquerdes i en
perd propietats.
![]() |
Perspectiva lateral I amb model |
![]() |
Perspectiva lateral II amb model |
![]() |
Perspectiva lateral de més a prop amb model |
![]() |
Perspectiva de dalt amb model |
![]() |
Perspectiva de darrere amb model |
![]() |
Perspectiva frontal amb model |
![]() |
Perspectiva frontal de més a prop |
REGGIO
EMILIA
El
projecte de Reggio Emilia mostra clarament com l’objectiu
d’aquesta metodologia que duen a terme és potenciar l’ambient d’investigació,
aprenentatge i reflexió en els alumnes on hi predomini la comunicació amb tots
els subjectes de la comunitat educativa, ja que allò que es vol és un ambient
agradable i emotiu on els alumnes es
sentin còmodes en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
La mestra
representa un paper de guia, escolta atentament als alumnes i els deixa que ells prenguin decisions per
si mateixos i siguin els protagonistes del seu aprenentatge.
És la ignorància
l’aspecte que els porta a reflexionar sobre noves idees i investigar sobre allò
que els inquieta als alumnes.
Personalment, el
mestre i l’ambient tots dos junts han d’ ésser
motivadors i creatius i a més han d’oferir l’oportunitat d’expressar als
alumnes les seves inquietuds, interessos i dubtes. A més, totes les estratègies que duen a terme
fins a arribar a realitzar allò que es pretén
són enriquidores perquè els hi fa entendre i imaginar tot de manera més
variada i rica.
![]() |
Exemple de la metodologia Reggio Emilia |
CONCLUSIONS
Des del meu punt de
vista, l’art a l’escola és necessari i imprescindible perquè els nens puguin
expressar-se i comunicar-se a través d’arts plàstiques de manera lliure. La
plàstica és un dels elements claus per als nens al llarg del seu
desenvolupament motriu, el qual els ajudarà a progressar constantment. Per
altra banda, l’educació visual i plàstica plantea la rama emocional on entren
en joc tres aspectes, la comunicació i la connexió de la ment del nen, els seus
sentiments emocions i percepcions amb la resta del món que l’envolta i el seu
desenvolupament emocional personal (sentiments de vergonya, atreviment,
autocrítica, etc).
En primer lloc, el
nen ha de ser lliure i una de les poques estratègies visuals i plàstiques més
habituals amb la qual poden desconnectar i relaxar-se és el dibuix.
És una forma de pintar i expressar el que sents en
aquell moment, el nen ha d’aprendre a ser fort, ha d’abandonar sentiments
negatius com la vergonya o el “que pensaran els altres” o el això està mal o és
lleig i no deixar-se influènciar pels demés perquè sinó l’estem tallant les
ales, la seva creativitat. Un aspecte a tenir en compte ès que aprerenguin que
la diferència és bella, i això, està en mans del mestre, ja que ha de saber
orientar i ajudar fent-los sentir bé amb cada creació i potenciant a cadascun
el seu ritme, treballant la imaginació i l’expressió. Altre dels aspectes a
tindre en compte ès potenciar la interpretació i la comunicació perquè sàpiguen
explicar que senten amb les seves obres.
Aquest any he aprés
a treurem la por a dibuixar i a fer qualsevol obra plàstica a arribant a
conectar amb el món a través del dibuix, la pintura i el fang. Encara que un
dels aspectes a millorar en aquesta assignatura potser seria donar a conèixer
l’art amb la natura ja que és una experiència única i especial aprofitant la
quantitat de natura de la qual disposa la UAB. És per això, que com a futura
mestra portaré als meus alumnes a dibuixar a l’aire lliure encara que sigui al
pati o algun altre lloc sempre que em sigui permès. Però no espero que pintin,
dibuixin i creen solament, sinó que siguin capaços d’interpretar la seva obra i
puguin transmetre amb la seva pròpia idea visual allò que els suggereix, el meu
objectiu és la sinceritat. Personalment, d’aquesta forma pot millorar el
desenvolupament del procés d’ensenyaent-aprenentatge del nens fent-los ser
individus crítics de la realitat.
