BLOC III: COLOR, ESCULTURA I CONCLUSIONS

EL COLOR

Segons el documental  “Colores, un universo por descifrar” vivim en un món ple de colors, pigments, colorants, pintures, tints, tonalitats, etc. Els colors ens desperten els sentits, ens sedueixen, ens tempten, ens ataquen i ens reconforten, és a dir, ens afecta als sentiments i a la nostra psicologia, en definitiva  ens provoca sensacions. La preferència dels colors ve determinada per les nostres tradicions.  El vermell simbolitza la terra, el blanc  a la calcària i el negre el carbó. Aquests són els primers colors que veiem.

-El color vermell és el més antic, representat en la mort, en les lluites, en els parts de la dona, en general és un color que recorre la historia de la humanitat.

-El blanc representa l’esperit, algunes religions l’utilitzen perquè representa la puresa espiritual. Avui dia el blanc representa la neteja.

-El negre és sinònim de mort però també representa el luxe.

La obscuritat i el blau representen el color de l’herba al clarejar (Japó). A Xina el blanc-vermell-negre-blau-groc representen els vestits tradicionals.

-El blau era un dels colors preferits, se associa amb el masculí i la llum blava inhibeix la melatonina. Mentre que el color rosa se associa amb el femení, és un color tranquil·litzant.

Cap pigment té una raó clara, sinó que poden alterar el nostre estat d’ànim. El color és una etiqueta, formen part del dia i la nit, defineixen qui som i quina és la nostra posició en el món, ens inspiren, etc.

És impressionant la quantitat de colors que hi ha al món, com ens afecten i d’on provenen. Aquest documental ens ajuda a reflexionar sobre els diferents punts de vista de la història dels colors i tot el que representen avui dia. En aquest viatge tan ple de colors podem observar com des de pintures rupestres on el colors procedien de la terra i la naturalesa fins als moviments i creacions artístiques actuals el color ha sigut un element rellevant en processos creatius el qual ha anat evolucionant amb el pas del temps amb la creació de colors nous.  Mitjançant la opinió de científics, historiadors, artistes i neuròlegs podem contemplar un gran repàs sobre com el colors ens aporten atraccions. Mai m’imaginaria un món sense color perquè tot seria molt avorrit, trist i sense ganes de viure. El color ha sigut des de sempre font de vida i energia, ens proporciona alegria i benestar a més de condicionar-nos el nostre estat d’ànim. A més a nivell cultural és un element diferenciador de totes les races existents al món.

 

Activitat I:

Extreure els colors

Objectius:

-Ser capaç d’extreure les diferents games de colors de la fotografia.

-Experimentar amb els diferents colors emprats d’apropar-nos al color original de la fotografia.

-Intentar ser fidels amb els colors de la fotografia.

Materials:

-Pinzells, aquarel·les, plat de plàstic o plàstics que ens ajudin a fer de paleta per barrejar colors, full format A3, llapis, goma i una fotografia.

Desenvolupament:

Un cop tenim la fotografia escollida la peguem a la part superior del full A3 i intentem buscar quants colors diferents de la mateixa gama n’hi ha distribuïts. Quant ja els tenim identificats dibuixem amb llapis a sota de la foto tants grups de quadres com colors s’han trobat de la mateixa gama amb el seu nom corresponent. Després, ens dediquem a experimentar amb les diferents barreges de colors per tal d’intentar aproximar-nos al color que nosaltres hem considerat que és un color diferent dels demés. Aleshores, del primer quadre de cada grup de quadres a l’últim el pintem de color més obscur al més clar, com si fos una escala cromàtica.

Conclusions:

Realment és molt difícil aconseguir la imitació perfecta o propera a un color. Per tant, és increïble i admirable aquells artistes que aconsegueixen extreure una obra semblant a una fotografia o a la realitat. I fins i tot els copistes que són capaços de tornar a reproduir-ho.  Gràcies a aquesta pràctica he pogut experimentar l’esforç que requereix pintar quan vols plasmar qualsevol cosa de la realitat i que no sigui inventat. És una tasca on es necessita un alt nivell de concentració i paciència. Personalment, havia colors que no sabia què fer perquè es semblessin a l’original, però també és cert que la imatge té algun aspecte on es veu difuminat i costa molt identificar quin és el color i fins i tot hi ha colors que s’assemblen moltíssim.

Imatge model

Gama de colors

Resultat final

ESCULTURA

A una de les magistrals vam veure un documental sobre Jaume Plensa, (artista plàstic, escultor i gravador) conegut per les seves grans escultures formades per lletres i números, per introduir el tema de l’escultura i el concepte “volum”. Plensa, posseeix una mirada particular d’observar l’art i la vida. L’art és una poesia,  impossible de manipular i el veu a través de l’emoció. Amb una de les seves obres pretén provocar un somriure i per això quan ja té l’obra col·locada al seu lloc només li agrada anar a veure a la gent més que l’obra perquè l’importa més les sensacions que intenta provocar a les persones que l’obra en si mateix. Aquesta obra és la Crown Fountain del Millenium Park de Chicago, es tracta de dos monòlits electrònics que al mateix temps són fonts d'aigua, projecten cares humanes de diferents ètnies i diferents cultures com una mostra de l'esperit global de les societats actuals; al mateix temps, l'aigua, com a element vital, que surt de la "boca" de la cara electrònica, representa que a través de la boca dones vida. Plensa ha aconseguit crear amb aquesta obra no solament un ambient on diverteixin els nens, sinó també que els espectadors adults es vegin reflectits en les cares que apareixen en la pantalla electrònica.

Crown Fountain del Millenium Park de Chicago dissenyat per Jaume Plensa

 De vegades l’artista sorprèn amb obres creades amb neu, llum, or fos, bronze, etc. Sovint mostra les obres en parella o trios on vol representar el diàleg entre ells i entre el públic. Es basa en poetes com Shakespeare, el seu favorit, perquè va saber crear un món de pensaments.

Personalment l’escultura no era un dels tipus d’ obres que més m’atreia però un cop coneixes l’art de Plensa, internacionalment molt conegut pel seu art, sembla curiós de quina manera vol transmetre una sèrie de sensacions en el públic. Només amb els diferents tipus de materials i la varietat de formes que li dona a les obres crea un ambient de pensament i emocions alhora, ja que utilitza molt l’alfabet mitjançant la poesia. M’ha sorprès la forma que tenen la majoria de les seves obres modernes, en forma de persona arraulida o caps de persones plens de lletra, on el que vol transmetre és que les seves obres formen part de les persones que hagin al seu voltant i del espai on estan ubicades. Realment és un art especial, on arriba a crear un sentiment d’integració i ambients adequats a la companyia, la tranquil·litat i la pau en funció de l’obra i l’espai que ocupa en el món. Art que convida al pensament. 

Bessons de lletres. Jaume Plensa

Activitat II:

Volum:

Escultura de fang:

Objectius:

-Conèixer les propietats del fang.

-Reproduir un model en tres dimensions.

-Intentar reproduir les formes i textures diferents del model.

-Aprendre a utilitzar les eines del fang.

Material: fang, objecte a imitar (aliment) i eines (en el meu cas escuradents) si es volen per modelar el fang.

Desenvolupament:

Un cop tenim tots el materials, ens disposem a agafar un tros de fang d’una mida una mica més gran que l’aliment per si s’ha de treure fang al modelar. Jo vaig triar com aliment la carxofa, aleshores comencem fent una bola primerament per tal d’amassar el fang bé. Després d’uns minuts, anem donant-li forma amb la mà i amb l’escuradents aconseguint la forma de les fulles, traient fang de baix a d’alt de forma gradual. D’aquesta manera intentem aproximar-nos al volum de l’aliment, creant graons d’una fulla a altra per tal d’imitar el model el més real possible. A mesura que anem modelant el fang, ens mullem els dits amb aigua per poder crear el màxim de detalls pel que fa a la textura i la forma. Finalment, quan creiem que ja està, el deixem que es sequi.

Conclusions:

Realment el procés de realitzar la carxofa ha sigut complicat ja que per poder donar-li volum he tingut que modelar fang traient-ne trossos per intentar reproduir al màxim possible el model. Aquest concepte em va costar molt perquè no arribava a entendre com havia de fer per anar traient el fang de baix cap a dalt, però amb ajuda de la professora, la qual em va fer un exemple, vaig acabar de comprovar com es feia per treure el fang. No és gens fàcil reproduir un model, requereix molta dedicació, paciència. A més, has de ser molt acurat amb tots els detalls i textures que comporta el model mitjançant el dits mullats que s’utilitzen al final de la reproducció per allisar la figura i donar-li el toc final. Un dels aspectes a tindre en compte és no passar-se d’estona per tocar el fang perquè sinó apareixen esquerdes i en perd propietats. 

Perspectiva lateral I amb model

Perspectiva lateral II amb model

Perspectiva lateral de més a prop amb model

Perspectiva de dalt amb model 

Perspectiva de darrere amb model

Perspectiva frontal amb model

Perspectiva frontal de més a prop

REGGIO EMILIA

El projecte de Reggio Emilia mostra clarament com l’objectiu d’aquesta metodologia que duen a terme és potenciar l’ambient d’investigació, aprenentatge i reflexió en els alumnes on hi predomini la comunicació amb tots els subjectes de la comunitat educativa, ja que allò que es vol és un ambient agradable  i emotiu on els alumnes es sentin còmodes en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

La mestra representa un paper de guia, escolta atentament als alumnes  i els deixa que ells prenguin decisions per si mateixos i siguin els protagonistes del seu aprenentatge. 

És la ignorància l’aspecte que els porta a reflexionar sobre noves idees i investigar sobre allò que els inquieta als alumnes.

Personalment, el mestre i l’ambient tots dos junts han d’ ésser  motivadors i creatius i a més han d’oferir l’oportunitat d’expressar als alumnes les seves inquietuds, interessos i dubtes.  A més, totes les estratègies que duen a terme fins a arribar a realitzar allò que es pretén  són enriquidores perquè els hi fa entendre i imaginar tot de manera més variada i rica.

Exemple de la metodologia Reggio Emilia

CONCLUSIONS

Des del meu punt de vista, l’art a l’escola és necessari i imprescindible perquè els nens puguin expressar-se i comunicar-se a través d’arts plàstiques de manera lliure. La plàstica és un dels elements claus per als nens al llarg del seu desenvolupament motriu, el qual els ajudarà a progressar constantment. Per altra banda, l’educació visual i plàstica plantea la rama emocional on entren en joc tres aspectes, la comunicació i la connexió de la ment del nen, els seus sentiments emocions i percepcions amb la resta del món que l’envolta i el seu desenvolupament emocional personal (sentiments de vergonya, atreviment, autocrítica, etc).

En primer lloc, el nen ha de ser lliure i una de les poques estratègies visuals i plàstiques més habituals amb la qual poden desconnectar i relaxar-se és el dibuix.

És una forma de pintar i expressar el que sents en aquell moment, el nen ha d’aprendre a ser fort, ha d’abandonar sentiments negatius com la vergonya o el “que pensaran els altres” o el això està mal o és lleig i no deixar-se influènciar pels demés perquè sinó l’estem tallant les ales, la seva creativitat. Un aspecte a tenir en compte ès que aprerenguin que la diferència és bella, i això, està en mans del mestre, ja que ha de saber orientar i ajudar fent-los sentir bé amb cada creació i potenciant a cadascun el seu ritme, treballant la imaginació i l’expressió. Altre dels aspectes a tindre en compte ès potenciar la interpretació i la comunicació perquè sàpiguen explicar que senten amb les seves obres.

Aquest any he aprés a treurem la por a dibuixar i a fer qualsevol obra plàstica a arribant a conectar amb el món a través del dibuix, la pintura i el fang. Encara que un dels aspectes a millorar en aquesta assignatura potser seria donar a conèixer l’art amb la natura ja que és una experiència única i especial aprofitant la quantitat de natura de la qual disposa la UAB. És per això, que com a futura mestra portaré als meus alumnes a dibuixar a l’aire lliure encara que sigui al pati o algun altre lloc sempre que em sigui permès. Però no espero que pintin, dibuixin i creen solament, sinó que siguin capaços d’interpretar la seva obra i puguin transmetre amb la seva pròpia idea visual allò que els suggereix, el meu objectiu és la sinceritat. Personalment, d’aquesta forma pot millorar el desenvolupament del procés d’ensenyaent-aprenentatge del nens fent-los ser individus crítics de la realitat. 

 

BLOC II: FORMACIÓ EN LA PRÀCTICA DE L’ART

EL DIBUIX

El dibuix és un art amb el qual expressem idees o sentiments, amb el que podem comunicar-nos a través del llenguatge gràfic i amb el que des de ben petits utilitzem amb continuïtat per poder crear el nostre món imaginari i plasmar els nostres sentiments. Hi ha diferents tipus de dibuix que es poden treballar, com el dibuix al natural, dibuix d’imitació, dibuix lliure, dibuix geomètric, dibuix animat i dibuix humorístic utilitzant diversos materials (tipus de paper, llapis, tinta, bolígrafs, pinzells, goma, carbonet, etc..) per tal de dur-lo a terme.

Tothom sap dibuixar qualsevol cosa encara que sigui un gargot perquè allò que  plasmem en qualsevol lloc a través del dibuix estarà bé. Aleshores, hem de tenir en compte que cadascú realitza les coses de diferent manera i té la seva forma de veure i entendre les coses, per tant no ens han d’influenciar en res les opinions dels demés, només si ens donen alguna suggerència la seguirem o no, però cadascú a la seva manera.  

“Dibuixar és un procés simple d’interpretar gràficament el que veiem i el que coneixem.”
Robert W. Gill

“El dibujo infantil: tendencias y problemas en la investigación sobre la expresión plástica de los escolares”. Article de Ricardo Marín Viadel

Aquest article tracta sobre els fets, teories i línies d’investigació sobre el dibuix a la infantesa i a l’adolescència basat en la panoràmica dels principals autors. 

Característiques formals dels dibuixos infantils:

•  És una forma d’expressió
•   És una manera de concebre el món 
•    Posseeixen uns trets definitoris:

¨      L’esquematització:  consisteix en utilitzar una figura simple (cercles, rectangles, etc.)

¨      El principi de la línia base: fan ús d’aquesta per fer la base del terra. Aquesta tècnica evoluciona amb l’edat. A partir dels 3 o 4 anys dibuixen sobre la vorera del paper. Als 6 anys dibuixen la línia base deixant un marge a la part inferior del paper. Als 8 anys ja dibuixen un pla de terra. 

Principis evolutius:

• Principi de la perpendicularitat: aquest principi ens diu que qualsevol objecte que es recolza en una base, sempre serà perpendicular a la base. Per exemple; si hi ha una línia recta com a base, no dibuixaran un home tort, sinó perpendicular a la base.
•  Principi de la importància de la mida: la part més important i a destacar sempre serà representada la més gran.
• Principi d’aïllament: comença a dibuixar l’objecte detalladament, així doncs ho realitza de manera conjunta, de manera individual. Per exemple; quan dibuixa una mà, enlloc de dibuixar una rodona que ho simbolitzi, dibuixa tots els dits i parts d’aquesta.
• Principi imperatiu territorial: cada part queda mostrada com a una individualitat, ja que ho dibuixa tot però sense que quedi sobreposat. Per exemple; el barret queda damunt el cap, sense sobreposar-ho.
• Principi de la forma exemplar: entre diferents representacions d’un objecte s’escollirà aquell que més informació doni d’allò que es vol representar, per tal de que s’entengui millor. Per exemple; una mà amb els dits estesos, un cavall de perfil...
•  Principi d’abatiment: els elements que es representen verticalment es faran des d’una visió frontal, en canvi els horitzontals la seva perspectiva serà aèria.
•  Principi de simultaneïtat de diferents punts de vista: és semblant al principi de la forma exemplar, ja que es dibuixa des del punt de vista que més informació i detalls ens doni de l’objecte. Per exemple; dibuixen una taula fent un quadrat i on es veuen les quatre potes, ja que saben que en té quatre i les dibuixen totes, sense adonar-se que segons la perspectiva hi ha potes que no es veuen i no caldria dibuixar-les.
•  Principi raigs X: es mostrarà tot el necessari per l’explicació, tant sigui intern o extern. Per exemple; es dibuixa un bloc de pisos des de fora i on podem veure les parts interiors del pis, i les persones que hi figuren.

La capacitat pel dibuix vista des del punt de vista de diversos autors, la majoria els classifiquen per etapes de desenvolupament com les que va establir Piaget i les quals comparteixen unes característiques comunes:

• Etapa dels 2 als 3 anys: gargots/dibuixos fets sense intencionalitat que a través de la imitació poden representar algun objecte, tot i així també els hi serveixen per mostrar les emocions. Per exemple, fan un gargot amb forma de cercle i diuen que és un sol.  
• Etapa dels 4 anys: el nen aprèn a fer línies, però encara no coordinen l’ull amb la mà.
• Etapa dels 5 als 6 anys: en el dibuix hi ha una intencionalitat, encara que no es manifesten les proporcions reals.
• Etapa dels 7 als 10 anys: en els dibuixos ja hi comencen a aparèixer detalls, és a dir per exemple si el nen o la nena dibuixa una casa ja dibuixa també les finestres, la porta i el pom, etc.
• Etapa dels 10 als 12 anys: el nen o la nena és capaç d’introduir acció en els seus dibuixos, per exemple ja dibuixa una persona corrents o bé agafant un telèfon, etc. A més a més s’autoavalua, és a dir, de forma conscient ja vol millorar les seves representacions, i els dibuixos concorden amb la realitat pel que fa a les proporcions. 
•  A partir dels 12 anys: els dibuixos representen fidelment la realitat.

  En aquest punt tractarem el tema del desenvolupament de la capacitat creadora. Per aconseguir aquest, s’han de passar per diferents etapes:

• Etapa del gargot (2 a 4 anys)→ és una etapa desordenada, longitudinal (control motriu) i circular (el control no canvia). Finalment, dir que en aquesta etapa , dibuixen de manera inconscient. 
• Etapa del preesquematísmo (4 als 7 anys) → durant aquesta etapa intenten descobrir la realitat a través del dibuix. 
• Etapa de l’esquematisme (7 als 9 anys) → en aquesta edat els nens i nenes dibuixen conceptes a través de la repetició. 
• Etapa del raonament (8 a 13 anys) → en aquest punt els nens i nenes passen per una crisi. Aquesta crisi va dels 9 als 11 anys. És una etapa de transicions que decideixen eliminar les representacions esquemàtiques. 
• Etapa de la decisió → agafen una consciència més crítica del art. 

• Crisis de la adolescència (13 als 17 anys) → a partir d’aquest moment comencen a preocupar-se per la aparença (tipus visual) i es centren en les emocions que viuen a través de les experiències (tipus hàptic), es comencen per l’abstracció (tipus intermedi), finalment, dir que conjuguen la part racional i emocional en el dibuix.

Segons la Rhoda Kellog podem dividir les evolucions del dibuix del nen en 4: 

• Estadi dels patrons: menys de 2 anys, gargots bàsics. 

• Estadi de les figures: dels 2 als 3 anys, formes de diafragmes naixents. 

• Dibuix de l'art espontani: dels 3 als 4 anys, combinacions, mandales, sols i radials. 

• Estadi pictòric: més de 4 anys, dibuixen humans, animals, plantes...

Per altra banda, en Ives i en Gardner també fan una classificació per estadis del dibuix del nen, aquest cop, dividida en 3 i centrada més en les influències culturals que pateixen els nens que no pas en la part més gràfica del dibuix:

·        De l'any als 5 anys els dibuixos dels nens tenen traces comunes a totes les cultures. Quan tenen més de 2 anys imiten traces i al ser més grans de 3 ja fan formes simples. Encara no hi ha influència cultural.

·        Dels 5 als 7 anys (l'etapa anomenada florida del dibuix) els nens comencen a fer formes simbòliques a través del llenguatge. Aquests dibuixos ja es poden interpretar i ja trobem una certa influència de la cultura. Per exemple, comencen a dibuixar per la dreta o per l'esquerra.

·        Per últim, dels 7 als 12 anys, en l'apogeu de les influències culturals, els nens s'esforcen pel realisme. Això fa que sigui on més es veuen les influències. Per exemple, els nens europeus es basaran en la perspectiva.

D'altra banda existeixen debats latents sobre la importància del realisme. El posicionament que defensa que sí té importància argumenta que apropa la persona al seu màxim desenvolupament tant de les seves capacitats com de totes les dimensions.

 Amb el dibuix les persones expressen i, per tant, fan visibles des de fora el seu autoconeixement, la seva visió del món, la comprensió, els pensaments, la personalitats i les emocions. És per això que existeixen tests de personalitat i intel·ligència a través dels dibuixos. El dibuix, a més permet l'estudi de casos.

Metodologies de recerca en el dibuix:

·     Estudis transversals, l’investigador té dibuixos de persones de diferents edats i condicions. Pràcticament no hi ha contacte amb aquestes persones però es reuneixen una gran quantitat de dades. Rhoda Kellog va ser un dels que va utilitzar aquest tipus d’estudi per tal d’identificar un patró de regularitat en les edats estudiades per distingir quines característiques depenien de l’edat i quines dels trets individuals. És significatiu perquè va utilitzar una gran quantitat de dibuixos i de característiques molt diferents.

·        Els estudis correlacionals intenten identificar la relació existent entre l’aptitud i la intel·ligència, i la personalitat i la capacitat verbal en el camp artístic. Un exemple d’aquests és Herdchel T. Manuel, que va voler descobrir quina eren les característiques

El mètode utilitzat era plantejar un problema a individus que tenien talent pel dibuix. Manuel distingeix dos tipus de nens superdotats: habilitat superior a la resta i aquells que tenen habilitats específiques superiors. L’interès era científic i educatiu. A partir de les dades obtingudes van determinar els trets comuns entre es individus de l’estudi. Una de les conclusions que es va extreure va ser que persones amb talent pel dibuix poden tenir característiques psicofísiques i capacitats de manipular formes en l’espai molt diferents. La conclusió final és que la capacitat de talent pel dibuix està poc relacionada amb altres tipus de capacitats, sobretot pel que fa a les que tenen major rellevància escolar. Les conclusions educatives són que si un alumne no és bo en art no vol dir que no pugui ser bo en un altre àmbit.

Els estudis comparats entre els dibuixos infantils de diferents cultures: les produccions gràfiques dels nens de diferents cultures haurien de ser iguals, però amb variacions relacionades amb:

·       -Els nivells de motivació i oportunitats

·       - Representació de trets culturals

·       - Representacions de fenòmens naturals

Com a conclusió s’arriba a que alguns professors d’art imparteixen als seus alumnes un desenvolupament gràfic imparcial, és a dir, una creença explícita. Hem de tenir en compte que la cultura condiciona el desenvolupament gràfic dels nens i a més a més, hi ha estratègies gràfiques que predominen en alguns àmbits culturals, com per exemple la representació del tronc com un rectangle i el coll com un rectangle més petit.

“Per comprendre el procés d’evolució gràfica dels nens, és aconsellable acudir a descripcions del procés artístic.”

Els estudis experimentals: Hi ha una gran diferencia entre aquesta estratègia d’investigació i les anteriors. En aquest cas, l’investigador introdueix un nou element en la situació per comprovar els resultats obtinguts. Per això, aquest mètode és ideal per comprovar l’eficàcia dels diferents mètodes i tècniques d’ensenyament del dibuix.  

Experiment: S’agafen 27 nens de cicle inicial els quals dibuixen un cub de memòria i a continuació són dividits en 5 grups d’11. Al primer grup se’ls mostra des de un tub una figura d’un cub, per tal de conèixer-la completament bé. Al acabar l’observació, se’ls explica totes les cares i línies dels cubs, l’experimentador el dibuixa i els deixa per tal de que siguin els nens els que ho dibuixin. El següent grup, únicament va veure com era el del mestre qui dibuixava. El tercer grup, va rebre les instruccions per dibuixar el cub però no van acabar dibuixant. El quart grup, simplement van veure el dibuix final del investigador i l’últim grup va dibuixar allò que volguessin. Finalitzat aquest entrenament se’ls demana als nens que tornin a dibuixar un cub de memòria per veure com ho tornen a dibuixar, per veure les variants (mirar taula XIV).

És important qüestionar el valor del desenvolupament i els conceptes abstractes com a aspectes de l’experiència. Creiem que el desenvolupament ha de dirigir-se a una bona habilitat, sense tenir en compte que les descripcions alternatives de la experiència permeten un tipus de vida més creatiu i individualitzat, és a dir, més propi de la evolució humana.

Reflexió sobre l’article:

L’expressió plàstica l’entenc com la forma de pensar i comprendre el món que ens envolta mitjançant la utilització de diversos instruments amb els quals ets lliure d’expressar els teus propis sentiments amb els que estàs creant el teu propi art, perquè l’art no entén de normes ni regles (des del meu punt de vista). A més d’ésser una ferramenta amb la qual tenim tota la llibertat del món de fer allò que sentim en aquell moment, també ens permet de transmetre la nostra pròpia personalitat i interessos.

Realment mai he sabut que els dibuixos es podien investigar amb tanta profunditat amb la qual parlen a l’article. D’aquesta manera ens ajuda a veure a quina fase i etapa de dibuix està el nen, és a dir, l’evolució que presenta a nivell cognitiu. Fins i tot, ens pot transmetre informació pel que fa al seu estat psicològic i si presenta algun tipus de problema, ens dona pistes sobre el comportament i la personalitat del nen. Com que cada nen és un món, la seva evolució serà diferent i, alguns desenvoluparan habilitats més aviat que altres.

Pel que fa a la última investigació, podem observar com a partir dels diferents ordres que donem per tal de crear una idea els resultats i els processos són molt diferents. Això ens serveix d’exemple per tindre clar que no només hi ha una línia fixa on s’ha de seguir una sèrie d’exercicis mecànics sinó que hem d’innovar i ser creatius per tal de treballar la imaginació dels nens i poder potenciar les seves habilitats motrius, i siguin ells els protagonistes de la seva obra d’art sense posar gaire limitacions en el seu procés.

Xerrada de Joan Turú

Joan Turú, estudiant de 3r de Magisteri Infantil, és un il·lustrador i apassionat del dibuix acompanyat sempre d’un llapis i una caixa de colors. Ha pogut transmetre al món la manera de com li agradarien que anessin les coses i crear en un paper un món on paraules com solidaritat, respecte, pau, empatia i amor siguin viscudes dia a dia. A més, presenta una certa experiència en tallers de plàstica i com a vetllador amb nens on li agrada molt crear art amb ells.

Per què educació visual i plàstica a l’escola? Perquè hem d’educar com entenem l’art i no només deixar de banda que el dibuix és només una expressió sinó que hi ha més darrere l’art.

Un dels aspectes a destacar per Joan, és que hem de portar la imaginació a la realitat i no criminalitzar-la sinó poder-la transmetre per saber que està passant dins de nosaltres i compartir-la amb tothom.

El/la mestra són com les cordes de la guitarra, han d’estar amb la afinació correcta i les cordes justes perquè si els nens a classe responen bé, vol dir que aquests són com la caixa de ressonància de la guitarra que fan vibrar la classe.

Un altre aspecte que estic totalment d’acord amb ell, és la immensa importància que els pares donen al resultat que no pas al procés. És horrible quan sents a un pare dir-li al seu fill “ho que bé que t’ha quedat!!” i en realitat penses, clar, si ha quedat bé però es que l’he fet jo i no ell. Perquè moltes mestres arreglen molts dels treballs  que fan els nens? Deixem als nens que siguin creatius, que inventin, creïn i descobreixin tot allò que els inquieta i interessa. Ells han de ser els partícips i protagonistes en el seu camí del procés d’ensenyament aprenentatge, a més d’ésser responsables, mostrar respecte als companys, etc.

Com a mestres hem d’aprofitar qualsevol lloc o instal·lació a l’escola que es pugui renovar per poder donar-li una mica de vida a través de la creació del dibuix i el color que els propis nens i nens realitzen sobre aquest, d’aquesta manera potenciem l’art creatiu de cadascú.

Pel que fa a la xerrada, ha estat molt proper a tots nosaltres ja que ens ha mostrat els diferents punts de vista amb els quals es veu l’educació plàstica des de l’exterior i des de la nostra opinió, és a dir, allò que pensem la majoria sobre el treball amb nens i nenes i les diferents formes de poder fomentar la creació i originalitat sense posar limitacions en les seves produccions.

  

PROPOSTES DE DIBUIX

Punts de vista i perspectiva:

Objectius:

-Treballar la imaginació i la forma en que percebem les coses.

-Treballar la perspectiva dels objectes i els plans als que es troben, aquest cas objectes de 3D, (de perfil, des de dalt...).

Material: un llapis, una goma, un full i un objecte.

Desenvolupament: Hem de triar un objecte i agafar-lo amb una mà i apropar-lo als ulls i durant 2 minuts resseguir el seu contorn. Un cop ja hem tingut temps per resseguir-ho, amb l’altra mà amb el llapis dibuixem a sobre del paper sense mirar el paper i sense aixecar el llapis en cap moment, l’objecte l’estem resseguint amb els ulls a poc a poc. Després, fem el mateix procediment però només mirant l’objecte un minut per després dibuixar-lo sense mirar-lo, segons la nostra imaginació i a partir d’aquí la dibuixem des dels diferents costats.

  

Dibuixos: punts de vista i perspectiva d’una ampolla d’aigua

Dibuixos: punts de vista i perspectiva d’un got de cafè

Realment no és gaire difícil de posar en pràctica, només has de tenir molta concentració i anar resseguint amb el ulls el contorn de l’objecte. És complicat realment el arribar a tancar el començament i el final del contorn del dibuix perquè aquest exercici requereix molta concentració. Per exemple, com podeu observar al meu dibuix en cap dels dos dibuixos he pogut tancar-los però si que és veu com al segon i al tercer m’he apropat més que al primer. Amb aquest exercici he pogut observar la importància que té la concentració, la qual es necessita per tal d’arribar a fer les coses bé i no amb preses i corrents, perquè això l’únic que ens aporta són problemes i dificultats. A més, hem treballat la memòria, la proporcionalitat dels objectes i la semblança dels dibuixos a la realitat. 

Dibuix: punt de vista i perspectiva d’una maquineta

Espai buit:

Objectius:

 -Observar l’espai buit d’un objecte.

-Consolidar l’espai que ocupa un objecte a la realitat.

 Material: un carbonet, un Carson i una tetera (objecte en que ens basem per dibuixar). 

Desenvolupament: mitjançant el carbonet anem pintat al full de Carson sense fer línies rectes llargues, és a dir, amb ratlles molt petites la silueta del gerro el qual es quedarà blanc ja que només pintem el fons del paper. El gerro que anem dibuixant amb el carbonet el tenim exposat a classe en tres dimensions. Un cop acabat el gerro fem el mateix procediment amb una tetera.

Imatge model

Dibuix gerro  

Al principi, no comprenia què es pretenia amb aquesta activitat perquè mai havia utilitzat el carbonet per fer dibuixos, era una ferramenta nova per mi amb la qual em vaig familiaritzar poc a poc mentre anava donant forma al meu dibuix. Un cop tenia més o menys tot el fons pintat anava imaginant-me els buits del gerro i la tetera per tal de dibuixar-los el més semblant possible encara que hi costa bastant aproximar-te a la forma dels objectes ja que no pots resseguir cap línia i més aviat són les aproximacions que has de fer amb els teus ulls i mà. El fet de ser una activitat diferent requereix molta concentració al dibuix, agafar  confiança amb el carbonet i provar les diferents estratègies per dibuixar.

Imatge model

Dibuix tetera

Bodegó:

Objectiu:

 -Observar i dibuixar amb carbonet un bodegó composat d’objectes amb textures, colors, posicions i ombrejats varis.

Material: Carson, un carbonet, una goma, una ampolla de vidre, un gerro, una piràmide de fusta i un focus.

Desenvolupament: Dibuixar el bodegó posat per la mestra amb els objectes col·locats d’una determinada forma, respectant les posicions, l’espai... Controlar les ombres i les brillantors perquè serà una de les coses que ens determinen l’espai concret dels objectes i els dotaran de realisme i lògica, dit més senzillament, serà un dels elements que ens ajuden a veure que els elements no floten, per exemple.  

Amb aquesta activitat has de tindre molt en compte la posició dels objectes per tal de que doni la sensació de profunditat i volum el qual s’aconsegueix fent traços ovalats molt petits i amb la lluminositat que es doni al dibuix. Ens hem de fixar molt bé en les parts que més llum tenen i les més obscures per tal de donar la sensació de que els objectes tenen vida i no són plans. La part de donar lluminositat i ombrejats és la que més em va costar ja que és complicat encertar quin grau de lluminositat tenen cadascun dels objectes segons la posició en la que es troben, em vaig ajudar amb la mà per difuminar les parts més lluminoses. A més és una de les coses que fa molts anys que no he practicat, però un cop el tens fet penses que has après a dibuixar amb diferents estratègies les perspectives dels objectes, els relleus, els volums, els clarobscur, els ombrejats i els detalls dels objectes, i això és un repte per qualsevol que mai ho ha fet.    

Imatge model

Dibuix bodegó 1

Dibuix bodegó 2

Dibuix bodegó 3

PERFORMANCE

A través d’ombres, combinades amb cançons, objectes típics de cada estació i instruments vam representar les quatre estacions de l’any: l’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera tenint en compte el buit/ple i el silenci/so.

Des d’un primer moment la nostra idea era molt clara. Volíem tractar com a tema la tempesta i la calma però la nostra idea va canviar per fer les estacions de l’any perquè ens semblava millor a la majoria i ens donava més joc per tal de representar-la.

Tothom del nostre grup va col·laborar en els preparatius, materials, instruments, música, etc. La nostra preparació era adequada encara que ens van faltar més assajos però per falta de temps era impossible posar-se d’acord 9 persones, perquè algú sempre tenia coses a fer.

Des del meu punt de vista, hem treballat tots els aspectes demanats. A més, hem representat al públic la nostra intenció la qual és per nosaltres que les quatre estacions en general són vida, així com també ho és el cor humà, així doncs, el cor representa el cor de la naturalesa. 

Ha sigut una experiència molt maca i inoblidable ja que és l’únic treball de la universitat on només amb dos aspectes a tindre en compte pots crear la teva obra d’art amb els teus companys sense cap limitació i innovar utilitzant totes les ferramentes que consideris per tal de representar allò que vols transmetre als altres companys.

La representació de la nostra performance se’m va passar molt ràpid ja que la durada de l’actuació era limitada a 2 minuts. Tot i això he après que és una activitat que per portar-la a l’aula és molt rica ja que proporciona una immensa quantitat d’oportunitats que fa que cadascú dels alumnes siguin els protagonistes i creadors de la seva obra d’art, mitjançant la llibertat d’expressió de la que disposa cadascú.