BLOC II: FORMACIÓ EN LA PRÀCTICA DE L’ART

EL DIBUIX

El dibuix és un art amb el qual expressem idees o sentiments, amb el que podem comunicar-nos a través del llenguatge gràfic i amb el que des de ben petits utilitzem amb continuïtat per poder crear el nostre món imaginari i plasmar els nostres sentiments. Hi ha diferents tipus de dibuix que es poden treballar, com el dibuix al natural, dibuix d’imitació, dibuix lliure, dibuix geomètric, dibuix animat i dibuix humorístic utilitzant diversos materials (tipus de paper, llapis, tinta, bolígrafs, pinzells, goma, carbonet, etc..) per tal de dur-lo a terme.

Tothom sap dibuixar qualsevol cosa encara que sigui un gargot perquè allò que  plasmem en qualsevol lloc a través del dibuix estarà bé. Aleshores, hem de tenir en compte que cadascú realitza les coses de diferent manera i té la seva forma de veure i entendre les coses, per tant no ens han d’influenciar en res les opinions dels demés, només si ens donen alguna suggerència la seguirem o no, però cadascú a la seva manera.  

“Dibuixar és un procés simple d’interpretar gràficament el que veiem i el que coneixem.”
Robert W. Gill

“El dibujo infantil: tendencias y problemas en la investigación sobre la expresión plástica de los escolares”. Article de Ricardo Marín Viadel

Aquest article tracta sobre els fets, teories i línies d’investigació sobre el dibuix a la infantesa i a l’adolescència basat en la panoràmica dels principals autors. 

Característiques formals dels dibuixos infantils:

•  És una forma d’expressió
•   És una manera de concebre el món 
•    Posseeixen uns trets definitoris:

¨      L’esquematització:  consisteix en utilitzar una figura simple (cercles, rectangles, etc.)

¨      El principi de la línia base: fan ús d’aquesta per fer la base del terra. Aquesta tècnica evoluciona amb l’edat. A partir dels 3 o 4 anys dibuixen sobre la vorera del paper. Als 6 anys dibuixen la línia base deixant un marge a la part inferior del paper. Als 8 anys ja dibuixen un pla de terra. 

Principis evolutius:

• Principi de la perpendicularitat: aquest principi ens diu que qualsevol objecte que es recolza en una base, sempre serà perpendicular a la base. Per exemple; si hi ha una línia recta com a base, no dibuixaran un home tort, sinó perpendicular a la base.
•  Principi de la importància de la mida: la part més important i a destacar sempre serà representada la més gran.
• Principi d’aïllament: comença a dibuixar l’objecte detalladament, així doncs ho realitza de manera conjunta, de manera individual. Per exemple; quan dibuixa una mà, enlloc de dibuixar una rodona que ho simbolitzi, dibuixa tots els dits i parts d’aquesta.
• Principi imperatiu territorial: cada part queda mostrada com a una individualitat, ja que ho dibuixa tot però sense que quedi sobreposat. Per exemple; el barret queda damunt el cap, sense sobreposar-ho.
• Principi de la forma exemplar: entre diferents representacions d’un objecte s’escollirà aquell que més informació doni d’allò que es vol representar, per tal de que s’entengui millor. Per exemple; una mà amb els dits estesos, un cavall de perfil...
•  Principi d’abatiment: els elements que es representen verticalment es faran des d’una visió frontal, en canvi els horitzontals la seva perspectiva serà aèria.
•  Principi de simultaneïtat de diferents punts de vista: és semblant al principi de la forma exemplar, ja que es dibuixa des del punt de vista que més informació i detalls ens doni de l’objecte. Per exemple; dibuixen una taula fent un quadrat i on es veuen les quatre potes, ja que saben que en té quatre i les dibuixen totes, sense adonar-se que segons la perspectiva hi ha potes que no es veuen i no caldria dibuixar-les.
•  Principi raigs X: es mostrarà tot el necessari per l’explicació, tant sigui intern o extern. Per exemple; es dibuixa un bloc de pisos des de fora i on podem veure les parts interiors del pis, i les persones que hi figuren.

La capacitat pel dibuix vista des del punt de vista de diversos autors, la majoria els classifiquen per etapes de desenvolupament com les que va establir Piaget i les quals comparteixen unes característiques comunes:

• Etapa dels 2 als 3 anys: gargots/dibuixos fets sense intencionalitat que a través de la imitació poden representar algun objecte, tot i així també els hi serveixen per mostrar les emocions. Per exemple, fan un gargot amb forma de cercle i diuen que és un sol.  
• Etapa dels 4 anys: el nen aprèn a fer línies, però encara no coordinen l’ull amb la mà.
• Etapa dels 5 als 6 anys: en el dibuix hi ha una intencionalitat, encara que no es manifesten les proporcions reals.
• Etapa dels 7 als 10 anys: en els dibuixos ja hi comencen a aparèixer detalls, és a dir per exemple si el nen o la nena dibuixa una casa ja dibuixa també les finestres, la porta i el pom, etc.
• Etapa dels 10 als 12 anys: el nen o la nena és capaç d’introduir acció en els seus dibuixos, per exemple ja dibuixa una persona corrents o bé agafant un telèfon, etc. A més a més s’autoavalua, és a dir, de forma conscient ja vol millorar les seves representacions, i els dibuixos concorden amb la realitat pel que fa a les proporcions. 
•  A partir dels 12 anys: els dibuixos representen fidelment la realitat.

  En aquest punt tractarem el tema del desenvolupament de la capacitat creadora. Per aconseguir aquest, s’han de passar per diferents etapes:

• Etapa del gargot (2 a 4 anys)→ és una etapa desordenada, longitudinal (control motriu) i circular (el control no canvia). Finalment, dir que en aquesta etapa , dibuixen de manera inconscient. 
• Etapa del preesquematísmo (4 als 7 anys) → durant aquesta etapa intenten descobrir la realitat a través del dibuix. 
• Etapa de l’esquematisme (7 als 9 anys) → en aquesta edat els nens i nenes dibuixen conceptes a través de la repetició. 
• Etapa del raonament (8 a 13 anys) → en aquest punt els nens i nenes passen per una crisi. Aquesta crisi va dels 9 als 11 anys. És una etapa de transicions que decideixen eliminar les representacions esquemàtiques. 
• Etapa de la decisió → agafen una consciència més crítica del art. 

• Crisis de la adolescència (13 als 17 anys) → a partir d’aquest moment comencen a preocupar-se per la aparença (tipus visual) i es centren en les emocions que viuen a través de les experiències (tipus hàptic), es comencen per l’abstracció (tipus intermedi), finalment, dir que conjuguen la part racional i emocional en el dibuix.

Segons la Rhoda Kellog podem dividir les evolucions del dibuix del nen en 4: 

• Estadi dels patrons: menys de 2 anys, gargots bàsics. 

• Estadi de les figures: dels 2 als 3 anys, formes de diafragmes naixents. 

• Dibuix de l'art espontani: dels 3 als 4 anys, combinacions, mandales, sols i radials. 

• Estadi pictòric: més de 4 anys, dibuixen humans, animals, plantes...

Per altra banda, en Ives i en Gardner també fan una classificació per estadis del dibuix del nen, aquest cop, dividida en 3 i centrada més en les influències culturals que pateixen els nens que no pas en la part més gràfica del dibuix:

·        De l'any als 5 anys els dibuixos dels nens tenen traces comunes a totes les cultures. Quan tenen més de 2 anys imiten traces i al ser més grans de 3 ja fan formes simples. Encara no hi ha influència cultural.

·        Dels 5 als 7 anys (l'etapa anomenada florida del dibuix) els nens comencen a fer formes simbòliques a través del llenguatge. Aquests dibuixos ja es poden interpretar i ja trobem una certa influència de la cultura. Per exemple, comencen a dibuixar per la dreta o per l'esquerra.

·        Per últim, dels 7 als 12 anys, en l'apogeu de les influències culturals, els nens s'esforcen pel realisme. Això fa que sigui on més es veuen les influències. Per exemple, els nens europeus es basaran en la perspectiva.

D'altra banda existeixen debats latents sobre la importància del realisme. El posicionament que defensa que sí té importància argumenta que apropa la persona al seu màxim desenvolupament tant de les seves capacitats com de totes les dimensions.

 Amb el dibuix les persones expressen i, per tant, fan visibles des de fora el seu autoconeixement, la seva visió del món, la comprensió, els pensaments, la personalitats i les emocions. És per això que existeixen tests de personalitat i intel·ligència a través dels dibuixos. El dibuix, a més permet l'estudi de casos.

Metodologies de recerca en el dibuix:

·     Estudis transversals, l’investigador té dibuixos de persones de diferents edats i condicions. Pràcticament no hi ha contacte amb aquestes persones però es reuneixen una gran quantitat de dades. Rhoda Kellog va ser un dels que va utilitzar aquest tipus d’estudi per tal d’identificar un patró de regularitat en les edats estudiades per distingir quines característiques depenien de l’edat i quines dels trets individuals. És significatiu perquè va utilitzar una gran quantitat de dibuixos i de característiques molt diferents.

·        Els estudis correlacionals intenten identificar la relació existent entre l’aptitud i la intel·ligència, i la personalitat i la capacitat verbal en el camp artístic. Un exemple d’aquests és Herdchel T. Manuel, que va voler descobrir quina eren les característiques

El mètode utilitzat era plantejar un problema a individus que tenien talent pel dibuix. Manuel distingeix dos tipus de nens superdotats: habilitat superior a la resta i aquells que tenen habilitats específiques superiors. L’interès era científic i educatiu. A partir de les dades obtingudes van determinar els trets comuns entre es individus de l’estudi. Una de les conclusions que es va extreure va ser que persones amb talent pel dibuix poden tenir característiques psicofísiques i capacitats de manipular formes en l’espai molt diferents. La conclusió final és que la capacitat de talent pel dibuix està poc relacionada amb altres tipus de capacitats, sobretot pel que fa a les que tenen major rellevància escolar. Les conclusions educatives són que si un alumne no és bo en art no vol dir que no pugui ser bo en un altre àmbit.

Els estudis comparats entre els dibuixos infantils de diferents cultures: les produccions gràfiques dels nens de diferents cultures haurien de ser iguals, però amb variacions relacionades amb:

·       -Els nivells de motivació i oportunitats

·       - Representació de trets culturals

·       - Representacions de fenòmens naturals

Com a conclusió s’arriba a que alguns professors d’art imparteixen als seus alumnes un desenvolupament gràfic imparcial, és a dir, una creença explícita. Hem de tenir en compte que la cultura condiciona el desenvolupament gràfic dels nens i a més a més, hi ha estratègies gràfiques que predominen en alguns àmbits culturals, com per exemple la representació del tronc com un rectangle i el coll com un rectangle més petit.

“Per comprendre el procés d’evolució gràfica dels nens, és aconsellable acudir a descripcions del procés artístic.”

Els estudis experimentals: Hi ha una gran diferencia entre aquesta estratègia d’investigació i les anteriors. En aquest cas, l’investigador introdueix un nou element en la situació per comprovar els resultats obtinguts. Per això, aquest mètode és ideal per comprovar l’eficàcia dels diferents mètodes i tècniques d’ensenyament del dibuix.  

Experiment: S’agafen 27 nens de cicle inicial els quals dibuixen un cub de memòria i a continuació són dividits en 5 grups d’11. Al primer grup se’ls mostra des de un tub una figura d’un cub, per tal de conèixer-la completament bé. Al acabar l’observació, se’ls explica totes les cares i línies dels cubs, l’experimentador el dibuixa i els deixa per tal de que siguin els nens els que ho dibuixin. El següent grup, únicament va veure com era el del mestre qui dibuixava. El tercer grup, va rebre les instruccions per dibuixar el cub però no van acabar dibuixant. El quart grup, simplement van veure el dibuix final del investigador i l’últim grup va dibuixar allò que volguessin. Finalitzat aquest entrenament se’ls demana als nens que tornin a dibuixar un cub de memòria per veure com ho tornen a dibuixar, per veure les variants (mirar taula XIV).

És important qüestionar el valor del desenvolupament i els conceptes abstractes com a aspectes de l’experiència. Creiem que el desenvolupament ha de dirigir-se a una bona habilitat, sense tenir en compte que les descripcions alternatives de la experiència permeten un tipus de vida més creatiu i individualitzat, és a dir, més propi de la evolució humana.

Reflexió sobre l’article:

L’expressió plàstica l’entenc com la forma de pensar i comprendre el món que ens envolta mitjançant la utilització de diversos instruments amb els quals ets lliure d’expressar els teus propis sentiments amb els que estàs creant el teu propi art, perquè l’art no entén de normes ni regles (des del meu punt de vista). A més d’ésser una ferramenta amb la qual tenim tota la llibertat del món de fer allò que sentim en aquell moment, també ens permet de transmetre la nostra pròpia personalitat i interessos.

Realment mai he sabut que els dibuixos es podien investigar amb tanta profunditat amb la qual parlen a l’article. D’aquesta manera ens ajuda a veure a quina fase i etapa de dibuix està el nen, és a dir, l’evolució que presenta a nivell cognitiu. Fins i tot, ens pot transmetre informació pel que fa al seu estat psicològic i si presenta algun tipus de problema, ens dona pistes sobre el comportament i la personalitat del nen. Com que cada nen és un món, la seva evolució serà diferent i, alguns desenvoluparan habilitats més aviat que altres.

Pel que fa a la última investigació, podem observar com a partir dels diferents ordres que donem per tal de crear una idea els resultats i els processos són molt diferents. Això ens serveix d’exemple per tindre clar que no només hi ha una línia fixa on s’ha de seguir una sèrie d’exercicis mecànics sinó que hem d’innovar i ser creatius per tal de treballar la imaginació dels nens i poder potenciar les seves habilitats motrius, i siguin ells els protagonistes de la seva obra d’art sense posar gaire limitacions en el seu procés.

Xerrada de Joan Turú

Joan Turú, estudiant de 3r de Magisteri Infantil, és un il·lustrador i apassionat del dibuix acompanyat sempre d’un llapis i una caixa de colors. Ha pogut transmetre al món la manera de com li agradarien que anessin les coses i crear en un paper un món on paraules com solidaritat, respecte, pau, empatia i amor siguin viscudes dia a dia. A més, presenta una certa experiència en tallers de plàstica i com a vetllador amb nens on li agrada molt crear art amb ells.

Per què educació visual i plàstica a l’escola? Perquè hem d’educar com entenem l’art i no només deixar de banda que el dibuix és només una expressió sinó que hi ha més darrere l’art.

Un dels aspectes a destacar per Joan, és que hem de portar la imaginació a la realitat i no criminalitzar-la sinó poder-la transmetre per saber que està passant dins de nosaltres i compartir-la amb tothom.

El/la mestra són com les cordes de la guitarra, han d’estar amb la afinació correcta i les cordes justes perquè si els nens a classe responen bé, vol dir que aquests són com la caixa de ressonància de la guitarra que fan vibrar la classe.

Un altre aspecte que estic totalment d’acord amb ell, és la immensa importància que els pares donen al resultat que no pas al procés. És horrible quan sents a un pare dir-li al seu fill “ho que bé que t’ha quedat!!” i en realitat penses, clar, si ha quedat bé però es que l’he fet jo i no ell. Perquè moltes mestres arreglen molts dels treballs  que fan els nens? Deixem als nens que siguin creatius, que inventin, creïn i descobreixin tot allò que els inquieta i interessa. Ells han de ser els partícips i protagonistes en el seu camí del procés d’ensenyament aprenentatge, a més d’ésser responsables, mostrar respecte als companys, etc.

Com a mestres hem d’aprofitar qualsevol lloc o instal·lació a l’escola que es pugui renovar per poder donar-li una mica de vida a través de la creació del dibuix i el color que els propis nens i nens realitzen sobre aquest, d’aquesta manera potenciem l’art creatiu de cadascú.

Pel que fa a la xerrada, ha estat molt proper a tots nosaltres ja que ens ha mostrat els diferents punts de vista amb els quals es veu l’educació plàstica des de l’exterior i des de la nostra opinió, és a dir, allò que pensem la majoria sobre el treball amb nens i nenes i les diferents formes de poder fomentar la creació i originalitat sense posar limitacions en les seves produccions.

  

PROPOSTES DE DIBUIX

Punts de vista i perspectiva:

Objectius:

-Treballar la imaginació i la forma en que percebem les coses.

-Treballar la perspectiva dels objectes i els plans als que es troben, aquest cas objectes de 3D, (de perfil, des de dalt...).

Material: un llapis, una goma, un full i un objecte.

Desenvolupament: Hem de triar un objecte i agafar-lo amb una mà i apropar-lo als ulls i durant 2 minuts resseguir el seu contorn. Un cop ja hem tingut temps per resseguir-ho, amb l’altra mà amb el llapis dibuixem a sobre del paper sense mirar el paper i sense aixecar el llapis en cap moment, l’objecte l’estem resseguint amb els ulls a poc a poc. Després, fem el mateix procediment però només mirant l’objecte un minut per després dibuixar-lo sense mirar-lo, segons la nostra imaginació i a partir d’aquí la dibuixem des dels diferents costats.

  

Dibuixos: punts de vista i perspectiva d’una ampolla d’aigua

Dibuixos: punts de vista i perspectiva d’un got de cafè

Realment no és gaire difícil de posar en pràctica, només has de tenir molta concentració i anar resseguint amb el ulls el contorn de l’objecte. És complicat realment el arribar a tancar el començament i el final del contorn del dibuix perquè aquest exercici requereix molta concentració. Per exemple, com podeu observar al meu dibuix en cap dels dos dibuixos he pogut tancar-los però si que és veu com al segon i al tercer m’he apropat més que al primer. Amb aquest exercici he pogut observar la importància que té la concentració, la qual es necessita per tal d’arribar a fer les coses bé i no amb preses i corrents, perquè això l’únic que ens aporta són problemes i dificultats. A més, hem treballat la memòria, la proporcionalitat dels objectes i la semblança dels dibuixos a la realitat. 

Dibuix: punt de vista i perspectiva d’una maquineta

Espai buit:

Objectius:

 -Observar l’espai buit d’un objecte.

-Consolidar l’espai que ocupa un objecte a la realitat.

 Material: un carbonet, un Carson i una tetera (objecte en que ens basem per dibuixar). 

Desenvolupament: mitjançant el carbonet anem pintat al full de Carson sense fer línies rectes llargues, és a dir, amb ratlles molt petites la silueta del gerro el qual es quedarà blanc ja que només pintem el fons del paper. El gerro que anem dibuixant amb el carbonet el tenim exposat a classe en tres dimensions. Un cop acabat el gerro fem el mateix procediment amb una tetera.

Imatge model

Dibuix gerro  

Al principi, no comprenia què es pretenia amb aquesta activitat perquè mai havia utilitzat el carbonet per fer dibuixos, era una ferramenta nova per mi amb la qual em vaig familiaritzar poc a poc mentre anava donant forma al meu dibuix. Un cop tenia més o menys tot el fons pintat anava imaginant-me els buits del gerro i la tetera per tal de dibuixar-los el més semblant possible encara que hi costa bastant aproximar-te a la forma dels objectes ja que no pots resseguir cap línia i més aviat són les aproximacions que has de fer amb els teus ulls i mà. El fet de ser una activitat diferent requereix molta concentració al dibuix, agafar  confiança amb el carbonet i provar les diferents estratègies per dibuixar.

Imatge model

Dibuix tetera

Bodegó:

Objectiu:

 -Observar i dibuixar amb carbonet un bodegó composat d’objectes amb textures, colors, posicions i ombrejats varis.

Material: Carson, un carbonet, una goma, una ampolla de vidre, un gerro, una piràmide de fusta i un focus.

Desenvolupament: Dibuixar el bodegó posat per la mestra amb els objectes col·locats d’una determinada forma, respectant les posicions, l’espai... Controlar les ombres i les brillantors perquè serà una de les coses que ens determinen l’espai concret dels objectes i els dotaran de realisme i lògica, dit més senzillament, serà un dels elements que ens ajuden a veure que els elements no floten, per exemple.  

Amb aquesta activitat has de tindre molt en compte la posició dels objectes per tal de que doni la sensació de profunditat i volum el qual s’aconsegueix fent traços ovalats molt petits i amb la lluminositat que es doni al dibuix. Ens hem de fixar molt bé en les parts que més llum tenen i les més obscures per tal de donar la sensació de que els objectes tenen vida i no són plans. La part de donar lluminositat i ombrejats és la que més em va costar ja que és complicat encertar quin grau de lluminositat tenen cadascun dels objectes segons la posició en la que es troben, em vaig ajudar amb la mà per difuminar les parts més lluminoses. A més és una de les coses que fa molts anys que no he practicat, però un cop el tens fet penses que has après a dibuixar amb diferents estratègies les perspectives dels objectes, els relleus, els volums, els clarobscur, els ombrejats i els detalls dels objectes, i això és un repte per qualsevol que mai ho ha fet.    

Imatge model

Dibuix bodegó 1

Dibuix bodegó 2

Dibuix bodegó 3

PERFORMANCE

A través d’ombres, combinades amb cançons, objectes típics de cada estació i instruments vam representar les quatre estacions de l’any: l’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera tenint en compte el buit/ple i el silenci/so.

Des d’un primer moment la nostra idea era molt clara. Volíem tractar com a tema la tempesta i la calma però la nostra idea va canviar per fer les estacions de l’any perquè ens semblava millor a la majoria i ens donava més joc per tal de representar-la.

Tothom del nostre grup va col·laborar en els preparatius, materials, instruments, música, etc. La nostra preparació era adequada encara que ens van faltar més assajos però per falta de temps era impossible posar-se d’acord 9 persones, perquè algú sempre tenia coses a fer.

Des del meu punt de vista, hem treballat tots els aspectes demanats. A més, hem representat al públic la nostra intenció la qual és per nosaltres que les quatre estacions en general són vida, així com també ho és el cor humà, així doncs, el cor representa el cor de la naturalesa. 

Ha sigut una experiència molt maca i inoblidable ja que és l’únic treball de la universitat on només amb dos aspectes a tindre en compte pots crear la teva obra d’art amb els teus companys sense cap limitació i innovar utilitzant totes les ferramentes que consideris per tal de representar allò que vols transmetre als altres companys.

La representació de la nostra performance se’m va passar molt ràpid ja que la durada de l’actuació era limitada a 2 minuts. Tot i això he après que és una activitat que per portar-la a l’aula és molt rica ja que proporciona una immensa quantitat d’oportunitats que fa que cadascú dels alumnes siguin els protagonistes i creadors de la seva obra d’art, mitjançant la llibertat d’expressió de la que disposa cadascú.