ELS NENS SÓN ARTISTES?
A la meva infantesa em sembla que tot allò que fèiem a classe de
plàstica era tot com si imitares un model, és a dir, ens mostraven un model
d’allò que havíem de fer per tal d’arribar a fer-ho igual i ens donaven les
pautes a seguir fidelment. Sense tindre l’oportunitat de poder innovar com
cadascú volia, estàvem molt limitats a fer allò que ens marcaven. En el cas de
tenir algun tipus de llibertat per a que fos més original la pràctica, només
ens deixaven pintar-ho com volíem, fins
aquí la teva originalitat.
Què passava amb la resta del teu art? Doncs, que es limitava a pintar
com volies i res més, en comptes de fer el model que et mostraven amb materials
diferents, seguint els teus propis processos, creant el teu pensament, plasmant
les teves sensacions i mostrant el teu interior. Així era el model d’escola que
tenia, molt tradicional i molt marcat amb el processos que feien. A més, es
valorava més el resultat que no pas el procés.
Pel que fa l’art modern, tot i que sóc bastant ignorant sobre aquest
tema, segons l’article “Arte infantil y transformación social” reflexa un viu
interès per les produccions infantils, tant a nivell formal com en els valors
que animen el seu treball creatiu: espontaneïtat, immediatesa, atenció al
procés més que al resultat. Aquest últim és per mi el més rellevant ja que allò
que valoraria com a futura mestra és evidentment el procés i no el resultat,
perquè és on veus com l’alumne ha anant
evolucionant i quins avantatges i dificultats ha tingut sobre aquest i de
quina manera ha actuat sobre aquestes qualitats.
 |
Fotografia de Chema Madoz
|
Com a futura mestra el model que transmetria als meus nens es basaria
sobre tot en la interdisciplinarietat i transversalitat, és a dir, relacionaria continguts i objectius
de les diverses àrees del saber i treballaria temes relacionats amb
l’actualitat, d’interès social, etc. També seria flexible pel que fa a la construcció
de tasques dels nens, que poguessin expressar el seu art plàstic tal i com ho sentin,
treballant-lo amb diferents tècniques i amb diversos materials (llapis,
carbonet, retoladors, ceres, temperes, tipus de paper: llis, rugós etc.) Per
tant, qualsevol obra que comuniqui qualsevol cosa, estarà bé perquè cadascú
entén el món a la seva forma i no em de jutjar la seva manera de crear.
Potser un model adequat seria presentar als nens a través d’una notícia
actual sobre algun autor famós o qualsevol vivència el contingut que es vol
treballar i investigar sobre aquesta. A
continuació, comparar-ho amb la vida quotidiana dels nens i siguin ells els que
puguin manipular, conjecturar i debatre sobre el contingut. I finalment, per
tal de consolidar els coneixements presentats es passaria algun tipus de fitxa
o qüestionari als nens per veure quin són els seus dubtes i com arribarien a
resoldre’ls.
QUAN ENS HAN MATAT LA CREATIVITAT A L’ESCOLA? QUE
FARIES TU SI FORES LA MESTRA?
La creativitat em
sembla que me la van limitar aquell dia quan la mestra et deia que així no es
pinta o no es fa, i es pinta o es fa d’una altra forma; només ho podíem fer com
la mestra deia. Però per què no et pots equivocar? Tots els nens neixen amb el
seu propi talent i al principi ningú té por a equivocar-se fins que arribes a
l’escola i el sistema educatiu t’ensenya que has d’avergonyir-te de l’error, i
això ens ha limitat a molts a tindre por d’equivocar-nos, però en realitat com s’aprèn
és equivocant-se perquè si només copiem allò que diu el sistema educatiu mai
serem originals ni creatius.
Si fora la mestra,
hagués actuat d’una altra manera, per exemple, dient als nens que està bé allò
que fan i els ajudaria a qüestionar-se preguntes, a raonar sobre allò que estan
fent i ajudar-los a que ells mateixos siguin els que expliquin perquè ho han
fet d’aquella manera i no d’una altre. Perquè són ells els artistes i hem de
ser creatius per resoldre problemes, generar canvis, per tindre pensament
crític i per atendre certes necessitats. Quan els nens es troben davant d’un
problema han de ser capaços d’actuar i
de saber que no només hi ha una solució sinó que n’hi ha diverses alternatives,
han de veure més enllà.
Aleshores, com a
futurs mestres cal tenir en compte cinc aspectes rellevants a l’hora de
fomentar la creativitat a l’aula:
1.Despertar curiositat en el nen.
2.Plantejar un repte.
3.Preparar-se pel fracàs.
4.Passar a l’acció.
5.Satisfacció.
“La creatividad
no es una cualidad de la que sólo estén dotados los artistes y persones
de su misma vocación, sinó que debe considerarse como una actitud que puede
poseer y realitzar cualquier tipo de ser humano” (E. Prom).
“EL CIRCO DE
LAS MARIPOSAS”
Un cop vist el vídeo
“El circo de las mariposas” he pogut reflexionar sobre la vida en general. Potser,
moltes vegades donem més importància a coses que no són tan importants que a
altres que realment si ho són. Hem de pensar que la vida és un regal i no pots amoïnar-te
per qualsevol cosa, s’ha de viure el moment i gaudir-ho al màxim perquè mai
saps què pot passar. Crec que hem de pensar que tenim molta sort i que hi ha
gent que ha tingut una vida més difícil que la nostra i que encara així no
s’han rendit, han seguit endavant i han sigut feliços.
Com a futur mestra
penso que siguis com siguis allò que és valora és el teu esforç sobre allò que fas i com vas evolucionant com
a persona, i no el resultat final. És a dir, que es valora el trajecte que vas
creant al llarg de la teva vida. Dóna igual com siguis perquè si un pot aconseguir els objectius que es proposa
arribarà molt lluny, ja que persones amb discapacitats han arribat a ser unes
bellíssimes i grans artistes a pesar dels obstacles que li ha posat la vida. Una
cosa és poder i l’altra molt diferent és voler com bé deien al vídeo “Cuánto mayor es la
lucha, más glorioso es el triunfo". Per això, hem de valorar més les coses
que tenim i que sempre ens podem superar
a nosaltres mateixos, independentment de la situació en la qual estiguem,
i hem de lluitar fins al final sense oblidar-nos de ser feliços.
Pel que fa als
alumnes, les expectatives que posem a
cadascun com a mestres han de ser
individuals i no generals, ja que d’aquesta manera no discriminem el seu
treball i esforç .
ACTIVITAT INTERDISCIPLINAR:
FABRIQUEM INSTRUMENTS
Cicle mitjà: 3r
i 4t de primària.
Objectius:
-Fomentar les tres
R: la reutilització, el reciclatge i el reduir.
-Prendre consciencia
del que es consumeix
-Ser crític amb
l’entorn que ens envolta
Desenvolupament:
-Primerament, donarem l’ ordre de que cadascú porti
els materials reciclats que vulgui a classe.
-A continuació, un cop tenim suficients materials
farem grups de 4 o 5 persones i cada grup començarà a fer amb els materials un
instrument musical, el que ells vulguin.
-Passats 15 minuts, l’instrument de cada grup passarà
al següent grup, així successivament
fins que l’instrument de cada grup a passat per mans de tots els grups de
classe. D’aquesta manera els instruments hauran estat fets per tots els
alumnes.
-Finalment, a la propera classe els direm als alumnes
que es portin samarreta blanca i pantalons negres per tal de fer un concert amb
els instruments elaborats.
-Per tal de completar l’activitat sobre el reciclatge,
un altre dia aniríem al pati de l’escola i entre tots pintaríem les diferents
papereres, segons la seva funció. Pintaríem una marró per a l’orgànic, l’altra
groga per al plàstic i l’altra blava per al cartró. D’aquesta manera
conscienciaríem als infants de que reciclar és molt fàcil i que és qüestió de
fer-lo bé per tal de tindre el nostre voltant net.
DIMENSIONS EDUCATIVES DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Sensorioperceptiva:
Els sentits dels
infants estan en ple desenvolupament i gràcies a l’educació artística el nen
pot ampliar la seva capacitat perceptiva a la hora d’interpretar formes,
analitzar detalls, captar efectes de conjunt, augmentar la memòria visual o
distingir matisos.
Psicomotriu:
És la que s’ocupa de
la relació entre ment i acció, coordina els
moviments amb els elements que s’han de dur a terme.
Afectiva:
L’art suposa un respir
per el dia a dia, una vàlvula de sortida per expressar les vivències del nen.
D’aquesta manera durant el procés creatiu-expressiu, el nen mostra els seus
sentiments de forma molt sincera, amb una clarividència i celeritat major que
amb qualsevol altre medi.
Comunicativa:
L’art és un mitjà
per comunicar-se, i mitjançant ell, el nen expressa un contingut. Avui en dia
vivim en un mar d’imatges i representacions, moltes vegades enganyoses, d’allò
que la realitat en sí ofereix. Per això és convenient realitzar una òptima
interpretació i depuració de les imatges que els nens reben. El que pretén
aquesta dimensió és que nosaltres puguem ensenyar als alumnes el propi alfabet
i sintaxis de la comunicació visual.
Estètica:
El potencial estètic
del nen és irregular, no podem aconseguir sempre el mateix de tots els nens. No
obstant, si que podem aconseguir resultats mitjançant la seva potencialització
pràctica de l’ús de distintes tècniques artístiques. A través de la creació continua, el nen pot
descobrir la bellesa de l’entorn en el que es mou (la bellesa d’un arbre o de
un núvol, per exemple). Tot el que ens envolta posseeix un fort contingut
estètic. L’interès pel medi, el respecte i el gust estètic ha d’ensenyar-se des
de les primeres edats.
Dimensió moral i social:
Un aula de plàstica
que funcioni adequadament ha de fer-se sota certes normes flexibles de
convivència i criteri:
-Respecte i cura
dels materials.
-Ordenació dels
mateixos.
-No intromissió en
els treballs aliens (respecte, entendre que hi ha més d’una visió).
S’ha de fomentar la
no competitivitat amb els treballs de grup.
Creativa
Ajudar als nens a
explicar-se de diferents formes dins d’una mateixa disciplina. És necessari que
el nen accedeixi a mitjans d’expressió diversos perquè pugui barrejar-los com
ell vulgui.
ACTIVITAT PER DESENVOLUPAR LA DIMENSIÓ
SENSORIOPERCEPTIVA
Objectius:
-Treballar els
ecosistemes i el clima.
-Saber diferenciar
entre colors freds i càlids.
Aquesta activitat va
dirigida a nens de cicle inicial , tot i que és pot adaptar a la resta de
cicles afegint mapes, ciutats, etc.
Duració: 2
hores
Materials: pissarra digital, paper, colors, aquarel·les, etc.
Continguts: Clima
i ecosistema (posta de sol als desert i muntanya nevada).
Desenvolupament:
-Primerament, el mestre presenta mitjançant la
pissarra digital dos quadres, un que és una posta de sol al desert amb colors
càlids i altre d’una muntanya nevada amb colors freds.
-Seguidament, el mestre explicarà una mica les
característiques principals de l’ecosistema i clima de cadascun dels quadres.
-Finalment, els alumnes hauran de fer dos dibuixos que
ells vulguin, però amb la condició de que un ha d’estar composat de colors
freds i l’altre de colors càlids. Mentre els nens estan dibuixant els hi direm
que es disfressin amb allò que tinguin a mà (es facin un turbant o una bufanda amb la jaqueta,
mocadors, etc), depenent del dibuix que estiguin fent es faran un turbant o una
bufanda.
